SkyGames 2012 - 1ª jornada

El passat dissabte 30 de juliol vam disputar la primera jornada dels SkyGames. Aquesta primera jornada consistia en dues proves, el Vertical Kilometer i el SkySpeed, totes dues explosives.

Al matí, vam disputar el Vertical Kilometer sobre un recorregut de poc més de 3 km i 1000 metres de desnivell positiu. Aquest recorregut seguia el mateix que la mítica cursa vertical Cara Amón, tot i que per reglament es delimitava el desnivell positiu als 1000 metres en comptes dels més de 1300 del recorregut original. Tot i això, no va deixar de ser un traçat exigent, sense masses complicacions tècniques però que va posar a provar les capacitats dels participants. A l'exigència del recorregut s'hi havia de sumar la climatologia, aquest cop amb molta calor.

Després d'una sortida ràpida pel mig del poble de Barruera, s'enfilava un corriol en direcció a la pista que porta a l'ermita de Sant Salvador, on ens esperava l'avituallament. En aquesta pista, es retallava totes les paelles en la línia més recta possible. A partir d'aquí, el recorregut s'enfilava per un pendís d'herba que no donava cap respir, pujant directe fins a la cota 2100, on hi havia l'arribada. En aquesta segona part de la prova el pendent arribava al 40%, arribant a cobrir 400 metres de desnivell en tant sols 1 km.

Com a resultat, podem estar contents, tot i que a l'última part vaig acusar l'esforç inicial. Al final 42è masculí en categoria open amb un temps de 46'51". Un parell de minuts més del que m'hagués agradat, però tampoc està malament.

A la tarda, es va disputar a Taüll l'anomenat SkySpeed, una prova molt ràpida i explosiva sobre un recorregut de només 200 metres però amb un desnivell mitjà del 50% per guanyar 100 metres d'alçada. La sortida, a diferència del que estem acostumats, es feia per rondes de 4 corredors. Tota la prova en si va ser molt espectacular tant pels participants com pel públic, que es va volcar a animar; la part superior, la cridòria era eixordadora.

El fet de participar en l'última ronda em va permetre veure com es desenvolupava la prova i, tant pel que anava veient com pels comentaris d'alguns companys, vaig decidir-me a sortir jo també amb sabates de cross, amb els claus més llargs que tenia. Aquest fet permetia no patinar enlloc, ja que els tacs de les sabates de muntanya no tenien la suficient tracció per a l'herba que hi havia. L'únic que s'havia de vigilar era a no posar el peu sobre alguna roca, que hagués set fatal per les patinades, però les reoques que hi havia no eren difícils d'esquivar.

Al final, oficialment 34è masculí (26è open), empatat amb el 33è amb un temps de 1'49":01, guanyant la meva sèrie. Val a dir que aquesta prova, tot i que s'acabava amb els quadríceps explotats, va resultar ser molt divertida. Faltaria que es pogués participar en alguna competició d'aquest tipus més sovint.

Ara, a esperar l'última jornada, el pròxim diumenge, quan participaré en la prova reina d'aquests SkyGames, la Skymarathon.