Skygames 2012 - 2ª jornada

Diumenge a les 8 del matí vam prendre la sortida de la prova reina dels SkyGames, la Skymarathon. Amb un recorregut de 42 km i 3000 metres de D+, va resultar ser una prova molt dura. Conseqüència d'això van ser nombrosos abandons, fins i tot per part d'atletes de renom.

El recorregut començava amb una volta pels carrers de Vilaller per travessar el riu i dirigir-nos cap al poble veí de Ginast, a uns 2 km, primer per un camí asfaltat i, posteriorment, a través d'un corriol. A partir d'aquí, s'acabava la part plana, ja que començava una llarga ascenció d'uns 1300 metres de D+ en 5 km per arribar al Comadelo, a uns 2250 metres. Vam fer tota l'ascenció amb en Carles Miralles, de Callús, i poc després del primer avituallament, a mitja ascenció vam recollir en Barrufet, que definitivament no tenia el seu dia. Arribàrem tots tres al cim i vam continuar carenejant junts fins al principi del descens en direcció al coll de Salines on, sense saber com, em vaig escapar uns metres.
Passat l'avituallament a Salines, començava un descens vertiginós enmig de prat alpí i herba alta (realment alta) molt desgastador, amb forats constants que dificultaven el córrer. Per aquesta raó vaig tirar l'àncora , baixant amb precaució i intentant no desgastar més del necessari. Finalment, després de creuar uns quants cops una pista forestal, s'agafava la mateixa per arribar al fons de la vall, just sota la presa de l'estany Llauset, que des d'allà es veia impressionant. Avituallament i ara tocava tornar a pujar, aquest cop fins a la presa, per un corriol en zig-zag. Aquí vaig decidir agafar-m'ho amb calma sabent que el pitjor ens esperava després del llac, cosa que va permetre que en Carles i en Barrufet s'anessin acostant de mica en mica.

Un cop arribats a la presa, i havent travessat el túnel d'accés, el camí vorejava el llac a través de prat, corriol i pedres. A mig llac em va acabar atrapar el duet de Callús, i vam tornar a compartir ruta fins a sota el coll de Llauset on ens esperava una pujada duríssima. Aquí, em vaig deixar una mica, poc, però el suficient per perdre el contacte amb el companys i, un cop a l'avituallament, em vaig encallar més del compte i vaig perdre'ls definitivament. A partir d'aquí ens faltava una grimpada impressionant fins a coronar el Pic Llauset, el punt més alt de la prova, a 2910 metres, i carena avall fins al coll de Salines. Aquesta carena començava amb pedra trencada, fins i tot amb tartera fina, cosa que m'afavoria pel fet que és en aquest tipus de terreny on em sento més còmode, molt més que el prat alpí. Semblava que em tornava a acostar a en Carles i en Barrufet, fins que aquest últim va començar a patir rampes. Un cop el vaig atrapar, vam continuar junts, però el terreny anava canviant progressivament de tartera a prat, sense cap mena de corriol i a cada passa hi havia més herba. Finalment en Barru, que posteriorment vam saber que havia abandonat) es va deixar i jo intentava retallar distància amb en Carles, però amb aquell terreny canviant cada cop em sentia menys còmode i més lent.

Ara ja, després de quasi 30 km a les cames, qualsevol petita pujadeta es convertia en un mur, i a partir del coll de Salines, havent de desfer tot el camí fet al principi, la pujada era bastant important. Només uns 200 metres, però van fer bastant mal. Finalment, després de carenejar i vorejar dos petits cims, arribem a Comaledo on, per fi, comença la última baixada. Són els mateixos 1300 metres de desnivell del principi però ara negatius, començant amb un terreny molt empinat que s'anava més o menys aplanant mentre baixàvem. A la part final un corriol molt ratoner, com havíem vist a la pujada i per fi trobo la primera casa de Ginast. Ja era a baix, cosa que volia dir que em quedaven 2 km plans fins a meta. Entrant al camí asfaltat, trobo la família. Fins i tot vaig tenir ànims per saludar-los i somriure i és que, tot i arribar esgotat i ser una marató més dura que Zegama, vaig acabar bastant millor que a terres basques.

Al final, vaig arribar 37è en categoria masculina (25è open) amb un temps de 5:33:37. Millor del que m'esperava. I, gràcies als punts aconseguits a la marató i al SkySpeed (al quilòmetre vertical vaig obtenir un resultat insuficient), vaig acabar 18è en la combinada global.

En definitiva, molt content d'haver pogut prendre part en un esdeveniment com aquest. Vull donar les gràcies als meus fans número 1 (l'Imma, la Jana i els meus pares) per permetre'm participar-hi. Sé que no estic en els llocs capdavanters, però si ells estan orgullosos de mi, per mi és el millor premi que un pot aconseguir.