Cursa de la Talaia 2012 - Campionat de Catalunya per Clubs

Una de freda i una de calenta. Després de la bona cursa feta a Manresa, vam passar pel purgatori a la cursa de la Talaia (Vilanova i la Geltrú), coincidint amb el Campionat de Catalunya de Curses de Muntanya per Clubs 2012. Una sortida molt ràpida, amb uns tres primers quilòmetres a ritmes alts, sumats amb la sensació d'estar poc recuperat de la setmana i potser també l'ambient marítim al que no estem acostumats, va fer que no entrés a la carrera en cap moment, havent-me de conformar a acabar-la.

La primera pujada forta, passat el quilòmetre tres, ja va començar a fer estralls i, a diferència de Manresa, vaig començar a perdre més i més terreny respecte als capdavanters. Després vindria algun tram més tècnic, sobretot les baixades, amb molts rocs solts que feien més difícil la cursa. Enmig dels trams tècnics, trobàrem trams de pista, corredors i ràpids, en els quals tenia la sensació d'estar enganxat a terra i no hi havia manera d'avançar. Fins i tot just després del control de pas i avituallament de mitja cursa, vaig haver de parar-me a causa de les arcades que vaig patir. Per sort, només va ser un ensurt.
La nota positiva va ser que, a partir del quilòmetre 15 aproximadament, anant conjuntament amb un grup, va semblar que em recuperava en un tram planer, amb alguna pujada no molt forta i alguna baixada tècnica però sense ser massa complicada. Llavors va ser quan, sense voler-ho, em vaig trobar liderant el grup. Les forces semblava que començaven a arribar de mica en mica (una mica tard, no trobeu?) i començava a tenir aquell dolor de cames amb el que et sents còmode de córrer, els que siguin atletes ja m'entendran. Després de liderar el grup durant varis quilòmetres a través d'una zona de rierols i trialeres divertida, vam començar a tenir el nostre duel personal amb un atleta del Callús, el qual va rellevar-me al capdavant del grup, el qual semblava que es començava a esquinçar.
Vam seguir fent l'estira i arronsa fins a l'últim avituallament on, aprofitant el fet que havia sortit amb bidó i em podia autoavituallar, no vaig parar, al contrari que el meu company de "fuga". Això em va donar uns metres molt valuosos que em van servir per mantenir aquella posició. És més, els últims dos o tres quilòmetres de cursa van ser els millors, amb una pujada forta d'uns quatre-cents metres de llargada en la qual vaig tenir la suficient força com per pujar "a rebentar" i guanyar una posició més. Al final, un resultat més pobre del que hauria volgut, 43è 1:54:33, però que espero que serveixi per a seguir millorant de cara a una temporada 2012 molt llarga i que tot just acaba de començar.
Pel que fa al Campionat de Catalunya per Clubs, va acabar amb alguna sorpresa, com que l'equip Diedre, dominador absolut de les últimes edicions, es va haver de conformar amb la cinquena plaça. El campionat se'l va adjudicar l'equip del C.E. Callús, seguit pels equips del Mountain Runners del Berguedà i el Matxacuca. A la U.E. Vic, que per primer cop corria amb el sobrenom de Lluna Plena, ens vam haver de conformar amb la setena plaça final, després d'haver estat al podi en les anteriors edicions. Val a dir que el nivell d'aquest any va ser altíssim. Els membres de l'equip de la Unió van recollir aquests resultats:

Dones:
Anna Comet - 5ª - 2:05:58
Sònia Bruguera - 24ª - 2:39:31
Núria Parés - 27ª - 2:44:02
Cristina Riera - 29ª - 2:46:28

Homes:
Dani Bordallo - 15è - 1:46:20
Xevi Vidal - 21è - 1:48:13
Ferran Sarri - 30è - 1:50:12
Jordi Parareda - 43è - 1:54:33
Roger Vila - 75è - 2:01:46
Marc Pujol - 94è - 2:08:10
Lluís Parcerisas - 178è - 2:24:57
Jordi Casadevall - 211è - 2:31:15
Jordi Vila - 230è - 2:34:57

Ara toca esperar a la pròxima cursa, el pròxim cap de setmana a la Faiada, a El Pont de Suert. Esperem amb millors sensacions i millors resultats.