5ª Clàssica Olla de Núria

Arriba l’hora de la veritat. L’hora en què no valen les excuses. De cap tipus. No val a recórrer a les lesions, al mal temps o vés a saber què. Fins i tot hi ha qui es queixa de que el recorregut és massa tècnic. És una carrera d’alta muntanya. Què esperàveu? Que estigués asfaltat??? Res de tot això compta. Només compta el resultat final. Sense peròs.


Arriba la V Clàssica Olla de Núria, una de les proves que molts fa temps que estem esperant. Una de les grans proves del nostre petit país. Una carrera al voltant d’un dels llocs emblemàtics de la nostra terra, el santuari de Núria, i que s’està convertint en una clàssica (com el seu nom indica), per no dir mítica. Prova d’això és el rècord de participació, amb les 650 inscripcions esgotades en 16 hores i deixant moltíssima gent a fora que, malauradament, no podran disfrutar d’aquesta gran cursa.

Amb tot, a tots aquells que hagueu quedat fora, i també a tots aquells que no correu habitualment i no sapigueu què fer diumenge, us animo a acostar-vos a Núria a presenciar l’espectacle de les curses de muntanya. I a tots aquells que sí podem prendre la sortida, us diré que sortiu a disfrutar, perquè aquesta carrera és per disfrutar-la. Alguns de nosaltres, però, no només anirem a disfrutar-la. Estarem “condemnats” a la competició pura i dura. Alguns per obtenir un bon resultat a la Mountain Running International Cup, d’altres al Campionat de Catalunya per clubs. Fins i tot alguns hauren de passar comptes per les dues.

Els motius que cadascun de nosaltres té per córrer, però, poc importen. L’important és que hem de deixar-nos de tonteries i confiar cegament en el treball de preparació previ, confiar en les nostres virtuts i intentar manejar els nostres defectes. I córrer. Córrer fins a l’extenuació, fins a l’última gota de suor, fins a l’últim suspir. Córrer per frenar el cronòmetre i no perdre ni un sol segon. Qualsevol segon és massa preciós per deixar-lo escapar. Només així, si confiem en nosaltres mateixos, aconseguirem aquell resultat tant anhelat.

Patir? Patirem molt, us ho puc garantir. Però aquest dolor només serà físic. A més, ningú ha dit que sigui fàcil.

Satisfaccions? Ens esperen, amb els braços oberts, a la línia d’arribada.

És l’hora de la veritat. Ens veiem a Núria.